Cronica Etapa 6: Llegada Port de la Selva! autor: Gabri

Etapa 6 – Casteil – Port de la Selva, entre monjos i pirates

 

Darrera etapa, per davant un recorregut que ens portarà de França a l’Alt Empurdà amb tres ports pel mig, un d’ells el Coll de Coustouges, que fa de pas fronterer entre França i Catalunya. Per a mi aquesta etapa era molt especial, per aquest motiu volia trobar-me bé i gaudir-la el màxim possible, cosa que va ser així. La sortida des de Casteil es en baixada, fins arribar a la carretera principal que va cap a Perpignan. Aquí s’agafa un trencall a la dreta que dona començament al Col Xatard, un port no gaire dur però que es fa llarg, ja que son gairebé 15 qm.  d’ascensió. Aquest port el faig en solitari, gaudint molt durant tot el port, la veritat es que em trobo molt bé i ho aprofito per macar-me una escapada de més de 10 qm

Dalt del port ens trobem a una colla de ciclistes de la zona, la veritat es que son bastant veterans però estan en molt bona forma.  Xarrem una mica amb ells en català, un català afrancesat de la Catalunya Nord, i després de la foto de rigor i avituallar continuem rodant. Ara ens dirigim cap a Amelie Les Bains per arribar després al segon port del dia, el pas de Coustouges.

 

Aquest port ja no es fa tant bé, es nota el calor i la falta d’aliment, així que la idea es arribar a dalt tranquil·lament i recuperar forces. Alguns aprofitem per fer una cervesa a un bar del costat, un bon nutrient que va de meravella. Portem uns 95 qm. i encara ens queden per davant uns 80 més, amb la pujada a Sant Pere de Rodes al final que es farà dura per la calor sofocant que comença a fer. Iniciem baixada i rodem cap a Sant Llorenç de Cabrenys en un terreny quebrat que ens depara alguna trampa, la baixada es fa molt ràpida, rodant en diferent grups però reagrupant  a l’arribar.  Després de trobar-nos tots de nou, ens dirigim cap a Darnius,  el paratge es desolador, tot està cremat, el cor se m’encongeix de pensar en la gent que va estar al ben mig d’aquest desastre fa poques setmanes. Fa olor a cremat i tot es de color negre, l’antítesi del verd que em deixat a la part nord. En tota aquesta part rodo escapat amb el Fran, a un ritme que no es normal en mi, em trobo pletòric de forces, els repetxos del 7% els faig a plat com si res! Amb tanta alegria al cos ens passem el desviament, arribant a la carretera nacional on decidim parar a l’ombra d’un arbre i amb la companyia d’unes noies diguem que amb poqueta roba…  Mentres esperem al grup una d’elles em sembla preguntar alguna cosa, així que m’apropo a respondre, la noia tota simpàtica em somriu i a la vegada m’ensenya els seus encants, una conversa molt agradable.

Després de parlar amb l’Albert decidim retrobar-nos a Pont de Molins, ells acabaven de barallar-se amb una trampa d’uns 3 qm. amb bons percentatges i al ben mig d’un bosc cremat. A nosaltres ens va molt bé per que allà ens espera un fantàstic bar que ens premia amb unes cerveses ben fresquetes. A l’anar arribant tots anem avituallant amb el apreciat líquid daurat, ja queda poc i volem gaudir d’aquesta pausa tan refrescant!

 

Sortim amb ganes i fresquets, rumb a Sant Pere de Rodes, cosa que no es fa fàcil ja que ens equivoquem un parell de vegades de camí, recordant-nos a alguns l’arribada que varem tenir a Santiago de Compostela fent el camí. Una vegada a Vilajuïga comença la que serà la darrera pujada del recorregut, una ascensió d’uns 8 qm. al 6,5% que es fa molt dura per la calor que està fent, més de 36 graus i amb el sol picant directament. Les forces estan una mica justes però tots pugem amb molta solvència, jo tinc una motivació especial, es el meu port. Dalt m’esperen molts records que a l’arribar em fan emocionar, ha sigut una etapa que he fet amb el cor, els 182 qm. han semblat pocs, fora de que son gairebé les 18:00h de la tarda.
 

 

Hem finalitzat un viatge fantàstic, realitzat amb una colla d’amics insubstituïbles, una experiència irrepetible. La vista des de dalts es excepcional, així que aprofitem per a fer la foto d’arribada, ho hem aconseguit!

Ara ens quedaran uns records imborrables d’una aventura dissenyada per l’Albert,  però que ha sigut  possible gràcies a tothom. Donar les gràcies especialment a l’Eligio i al Jordi, sense ells ningú ho podria haver fet , sou molt grans.

Per cert la cosa no va acabar aquí, una vegada dutxats i després de descansar una mica, varem celebrar la fita amb un sopar de cinc estrelles i un grapat de Gintonics al Pirata, un bar que s’ha guanyat el nom a pols perquè allà el que menys es un pirata, per cert, si aneu un dia pregunteu per la Marta...